Discos La Gàbia

Portada d’Ocellot - EP (DLG001). La portada és un gravat obra de Marc Figueras. Vegeu el making of aquí.

Aquesta és la foto de promo de l’Ocellot, la va fer en Lluís Huedo durant l’enregistrament del vídeoclip que properament farem públic.

Miniatura és un 7” editat pel segell català Concèntric l’any 1969. És força extrany i un projecte musical molt curiós i insòlit. Es caracteritza per ser un dels projectes que posteriorment evolucionarien en un el que actualment es considera un dels millors discos de música catalana d’avantguarda, el de “Música Dispersa”, editat per Diàbolo dos anys després que el single al que ens referim. En aquella època, l’efervescència creativa de la música catalana estava en absoluta sintonia amb un estat de creativitat en estat pur. El clima que vivia aleshores la societat catalana donava als artistes uns anhels de llibertat, i una visió que feia possible que l’ús de l’experimentació i el creuament d’això amb la música folk, i les influències lisèrgiques, esdevinguessin en resultats musicals d’allò més marcians.

El minutatge del single dura poc més de 10 minuts. Són 4 talls, composats, cadascun d’ells per 4 músics diferents. Un combo d’allstars que aleshores amb proutes feienes els coneixia algú però que actualment són peces claus en la història de la música alternativa d’aquest país. Pau Riba i Sisa són els dos noms més coneguts. Ells participaven amb el segon (A2: “El trist i desconsolat enterrament de la meva esposa”) i quart tall (B2: “Al matí a trenc d’alba”), respectivament. Albert Batiste, germà del mític Jordi Batiste també participava en aquell EP amb “Noia (queda’t amb mi). Probablement menys conegut però no gens menys important era José Manuel Bravo àlies “Cachas”, un músic madrileny que cansat de la música protesta que aleshores es cantava a la capital de l’Estat Espanyol va desplaçar-se fins a Barcelona on va conèixer l’efervescència hippie de finals del seixanta. Precisament ell va ser la ment més influent d’aquell quartet ja que seria ell qui posteriorment articularia Música Dispersa entorn al concepte més experimental i absolutament novedós de creuar el folk amb extranys sorolls i fer ús de crits intel·ligibles en comptes de lletres que s’entenguéssin. La cançó de Cachas a “Miniatura” ja deixa entreveure els horitzons d’una música que permetia experimentar en el sentit més ampli de la paraula.

Després de “Música Dispersa”, Cachas va marxar al servei miliar, i al tornar ja mai més es va dedicar a la música. La resta de músics van anar evolucionant cadascú per la seva banda però sempre en un entorn probablement no tant experimental com el del seu amic madrileny.

Us podeu descarregar el 7” en aquest bloc. El preu de l’original es pot aconseguir a partir de seixanta euros. L’artwork, però, anava molt d’acord amb el concepte del grup i també amb el que pretèn Discos la Gàbia amb les seves edicions en format físic.

Samarretes de confecció manual molt aviat disponibles!!!

Aquesta és la formació de l’Ocellot en directe, varia una mica dels enregistraments que fins a la data podeu trobar a internet. En directe, l’Ocellot duu una formació de guitarra, pedaleres, sintetitzadors, bateria, i a més fa ús d’instruments ètnics. Amb aquesta formació, les composicions guanyen cos, profunditat, estructura i el directe és fa molt més interessant que no pas el que a vegades ens trobem en posades en escena que empobreixen el resultat d’un disc amb excès de producció.

La fotografia és del Festival Hoteler. Trobareu la resta de fotos a l’àlbum de la nostra pàgina de Facebook.

Alerta! Seguiu-nos a Facebook!!